Vintena entrada: Exercici – Pel•lícules i pensaments.

Aquest exercici es tractava de buscar 3 pel·lícules que ens sentíssim identificats en el nostre passat, present i futur, cada pel•lícula ens evoca a pensaments que hem tingut, tenint i que tindrem, un exercici per coneixem ‘s a nosaltres mateixos i coneixem ‘s als uns als altres.

Dinovena entrada: El capitalisme i la societat del benestar.

El terme " societat del benestar " va començar a utilitzar als anys 80 per definir a aquelles societats on es dóna un manteniment i desenvolupament de l'economia de mercat i un conjunt de prestacions socials dins d'un règim de llibertats.

En altres models de societat les desigualtats no només eren de fet, sinó també de dret. La raça, el sexe o el cognom donaven accés a un estatus. La societat del benestar es basa en el principi d'igualtat i pretén aconseguir un increment de la qualitat de vida de tots els ciutadans. La diferència amb altres models liberals està en que aquests parteixen de la idea que la intervenció és una amenaça contra la llibertat i que la despesa pública en serveis socials és un malbaratament econòmic.

Però la societat del benestar necessita de la prosperitat econòmica, i aquesta parteix d'una situació de privilegi dels països desenvolupats. Aquest desajust genera restes que queden fora de les xarxes socials i econòmiques ( tant fora com dins del territori), per la qual cosa hi ha una majoria adaptada i minories marginades per les quals els mecanismes són insuficients.

Aquest paràgrafs són de l'article La crisi, La crisi, el Nou Partit Anticapitalista, l’ecosocialisme...de la web de Revolta Global
.
"La veritat és que el capitalisme és la crisi. És un sistema que genera crisis. Hi ha crisis financeres, crisis econòmiques, crisis socials, crisis alimentàries, crisis sanitàries, crisis ecològiques... I cada cop, en nom d’aquestes crisis, el capitalisme imposa les seves solucions, solucions que mantenen les desigualtats, solucions que nodreixen l’explotació, solucions que emparen l’acumulació de beneficis per part d’una petita minoria. I quan no en té prou amb la crisi, fa la guerra. Recordeu allò que deia Jaurès: “El capitalisme porta la guerra en el seu si com els núvols duen la tempesta.”.

Allá on el capitalisme no pot explotar lliurement, provoca la guerra. Moltes guerres africanes que ens presenten com a conteses civils o tribals són, en realitat, guerres provocades pel capitalisme. La guerra d’Iraq és una guerra del capitalisme. L’any 1991, quan es va ensorrar l’imperi soviètic, el discurs dominant ha certificat el fracàs del comunisme. Ningú pot negar que el capitalisme d’Estat, burocràtic i policial, ha fracassat en la realització de l’ideal comunista. Però, aquest fracàs ens hauria de condemnar tal volta a acceptar resignadament el capitalisme?”

No ha arribat el moment de dir clarament i amb força als capitalistes: “I quin és el vostre balanç?” Quins són, per a la majoria de la població, els resultats del capitalisme? Quan prop de tres mil milions d’éssers humans no tenen accés al saber, a les noves tecnologies i als coneixements que podrien millorar els seu nivell de vida; quan dos mil milions de persones no tenen accés als medicaments essencials; quan mil cinc cents milions de persones han de viure amb noranta cèntims d’euro al dia; quan mil milions de persones pateixen fam; quan mil milions d’adultes – dues terceres parts dels quals són dones – segueixen sent analfabets; quan més de cent cinquanta milions d’infants – la meitat nenes – no tenen accés a l’escola primària; quan un 44 % del jovent mundial en edat de treballar es troba a l’atur; quan en la nostra rica Europa hi ha cinquanta milions de pobres i divuit milions d’aturats... no tindríem potser raó de preguntar: “Capitalistes, digueu-nos, on és el vostre èxit?” ”

El capitalisme s’ha beneficiat, a còpia de desregulacions massives decidides a nivell mundial i a escala europea, d’una llibertat d’acció que no n’havia tingut des del segle XIX. I vet aquí el seu balanç. Alguns ens diran: “Aneu errats. Mireu la Xina, des que allí han adoptat l’economia de mercat, 400 milions de xinesos han sortit de la pobresa”. Aquesta gent s’oblida de dir que mil milions de xinesos més romanen en la pobresa. Perquè, fonamentalment, és això el capitalisme: l’organització de la desigualtat, l’explotació de la majoria per part d’una minoria. Sembla obvi, oi? Doncs només quatre gats es fan aquestes preguntes...”

Divuitena entrada: La Societat 2.0

A la llar, de manera natural, amb el cònjuge, fills, pares, germans, parents propers; cada un de nosaltres té la possibilitat de desplegar tota la seva capacitat i talent al servei dels altres. Estem veient que l'afany de posseir, de centrar-se en un mateix, d'acumular coses, està portant al fet que algunes persones perdin el sentit del lliurament generós sense esperar res a canvi.

És lamentable com la societat actual crea una tendència materialista, on els fills es converteixen en uns competidors d'aquestes expectatives i ànsies de poder. A l’ epoca del anys 70, 80 i 90 existien grups de persones que tenien formes de pensar semblants, havien grups grans, altres de 3 o 4 persones, inclús d’ una sola persona que normalment era exclosa de aquest grups.

Amb el cambi de segle las coses canviarien, las xarxes socials des de la seva irrupció amb força a Internet, cap a l'any 2003, han anat ampliant no només la seva presència quantitativa sinó també els interessos o temàtiques al voltant de les quals es despleguen de manera que actualment abasten àmbits tan variats com l'amistat, el parentiu, les aficions (esport, fotografia, música...), el professional, el financer o fins i tot la relació de la ciutadania amb l'administració. Ara aquella persona que era exclosa d’ un grup, a la xarxa social potser ja formava part de aquell grup a traves de la xarxa, tot internauta esta dins de la societat 2.0.

La societat actual, de la mà de les noves tecnologies de la informació que avancen a gran velocitat, està sent objecte de grans transformacions que afecten la nostra quotidianitat: la batejada “societat 2.0” és una societat cada cop més participativa, i és que les tecnologies de la informació i de la comunicació estan convertint la nostra societat en un camp d’interaccions socials molt fortes en l’àmbit “virtual” i en una societat generadora de coneixement. En definitiva, la nostra societat es troba immersa en un moment de grans canvis que marquen un punt d’inflexió en la manera en què ens relacionem els uns amb els altres.