Quinzena setmana: La nova etapa, comença la producció del curtmetratge.

Ja tenim una pagina al facebook on podrem parlar i compartir tot el que vulguem sobre el cinema, la nostre passió per el cinema es fa evident en la xarxa social.

https://www.facebook.com/tallerdeminicinema.garrofers

A partir del proper novembre estarem ja gravant el curtmetratge, l’ etapa amb mes feina però amb molta il•lusió treballarem amb entusiasme i dedicació. Un petit avanç, el tràiler del nostre curt.

Personatges que han fet del cinema el setè art. (Ultima Part)

POSTPRODUCCIÓ

Sala de postproducció.

La postproducció és la manipulació de material audiovisual digital o analògic. Amb el desenvolupament de la informàtica, una de les seves utilitats s'ha convertit en produir efectes digitals, però l'edició i muntatge (no lineal) del material segueix sent el seu màxim comesa. És un terme tècnic utilitzat en el món de la televisió, el cinema i el vídeo. Designa el conjunt de processos efectuats sobre un material gravat: el muntatge, la inclusió d'altres fonts visuals o sonores, el subtitulat, les veus en off, els efectes especials.

Part d'un estudi de postproducció.

Així, en l'estudi de muntatge es seleccionen, manipulen i ordenen les escenes i seqüències més adequades d'entre tot el metratge disponible, fins a donar lloc al que serà el muntatge final que arribi a les pantalles.

Sala de postproducció d'àudio.

Un altre professional del cinema vital per al bon resultat final del cinema és el compositor de la banda sonora, que ha de crear cançons i melodies acords amb el to expressat en cada escena. Moltes vegades el seu treball s'edita en forma de CD, el que proporciona uns ingressos extra a la pel·lícula i ajuda a millorar el reconeixement dels seus creadors.

Nino Rota - Compositor de Bandes Sonores de pel·lícules com La Strada, La Dolce Vita, Vuit i Mitjà, Amarcord, El Padrino I i II (aquesta última amb l'ajuda de Carmine Coppola, pare de Francis Ford Coppola), entre altres.

També és el moment d'afegir el component sonor a la pel·lícula, introduint la banda sonora i diferents efectes en les escenes que així ho requereixin. Tan mateix, es graven les possibles veus en off que intervinguin en el film, i en cas de necessitat poden tornar a repetir els diàlegs de les escenes que no hagin estat del tot satisfactòries.

Finalment, i tot i que la llista és molt llarga i no podem abastar-los tots, esmentarem la tasca dels actors de doblatge, professionals encarregats de traduir a l'idioma local les produccions de cinema gravades en altres llengües.

Un cop finalitzat i unit tot ja té entre mans la pel•lícula en la seva versió final, pel que s'inicien les activitats enfocades a la seva promoció i distribució. Així, es donarà a conèixer l'obra a la premsa especialitzada, moltes vegades a través dels festivals de cinema, al mateix temps que es realitza una promoció publicitària que la d'a conèixer al gran públic.

Walter Murch, muntador cinematogràfic de prestigi.

Després d'això només queda distribuir les còpies del film a les sales de cinema per a la seva estrena, sent aquest el moment on tota la pel•lícula arribi al seu veritable sentit: arribar fins a l'espectador.

EQUIPS TÈCNICS COMPLETS I 
EQUIPS TÈCNICS DE BAIX PRESSUPOST

Després d' això només queda distribuir les còpies del film a les sales de cinema per a la seva estrena, sent aquest el moment on tota la pel·lícula arribi al seu veritable sentit: arribar fins a l'espectador.

Personatges que han fet del cinema el setè art. (3r Part)

PRODUCCIÓ

Durant la producció té lloc el rodatge real de la pel·lícula. Moltes més persones de talent hi prenen part. Aquí cal tractar de respectar les dates establertes aprofitant llocs disponibles i els diners invertits.

Director de Fotografia: Aquí és on pren un paper més important. En l'etapa de la producció la seva principal responsabilitat és il·luminar el decorat. Pot ser o no el que decideix el "look" del film, l'estil, l'estètica, sempre depenent si el director vol o no que això passi (tot organitzat a través de reunions prèvies, etc).

“El director de fotografia ha de donar exemple a la resta de l'equip. La puntualitat, conducta, forma de vestir i modals de l'equip són un reflex, almenys en part, del director de fotografia que així estableix el nivell de qualitat de l'actitud professional del equip.” 

També és l'encarregat de la il·luminació, exposició, composició, neteja, entre altres tasques. Moltes vegades proposa l'equip, és a dir, tria un llistat de les persones que ell decideixi a qui donar els diferents llocs de treball.

John Alcott - Director de Fotografia - (entre els seus rodatges es troba "La Taronja Mecànica")

Ajudant o Assistent de Direcció: Responsable de mantenir el programa de la producció. En assumir la responsabilitat de les tasques rutinàries, com ara la convocatòria (citar els actors, tècnics i suport logístic al lloc correcte en el moment oportú), l'ajudant de direcció permet que el director se centri en els aspectes creatius de la pel·lícula . Manté l'ordre en el rodatge, que amb sort s'aconsegueix cridant "Silenci al plató!". Fins i tot té els seus propis ajudants.

Segon ajudant de direcció: L'ajudant de l'ajudant de direcció, supervisa els moviments dels actors i prepara els fulls de convocatòria, una llista dels actors que participaran en cada escena, i quan es va a necessitar a aquests actors. Hi pot haver més d'1, 2 o més ajudants.

Pere "Perico" Vidal - Ajudant de Direcció (favorit d'Orson Welles)

Director de la Segona Unitat: Posa en escena seqüències d'acció a gran escala que sovint compten amb complicats efectes especials i la participació de molts extres, especialistes i animals. 

Actors: Què seria d'una pel•lícula sense actors? Interpreten els papers dels personatges en la pel•lícula. Alguns són estrelles molt conegudes, altres són principiants.

"Requiem for a Dream" (Els primers plans de Jennifer Connelly)

Especialista (o doble d'acció): Un actor especialista que interpreta realment les escenes espectaculars, que sovint són accions físiques perilloses. Les escenes perilloses varien des d'escenes de lluita a una caiguda per un precipici o una col•lisió frontal amb un camió que s'aproxima. Moltes d'aquestes accions són menys perilloses del que semblen a causa dels angles de cambra, objectius i muntatge. 

Supervisor de maquillatge: És una persona que s'encarrega del maquillatge aplicat directament sobre la pell d'un actor per un efecte cosmètic o artístic.

Postulen a Mike Elizalde en la categoria de Millor Maquillatge pel seu treball en la segona part de "Hellboy", cinta produïda per Guillermo del Toro.

Supervisor de perruqueria (també estilista o perruquer): Responsable de la cura del pentinat dels actors durant el rodatge. 

Operador de càmera (o primer operador): Arrenca la càmera i la para en el moment just, seguint instruccions del director de fotografia. L'operador de càmera és responsable d'aconseguir moviments de càmera suaus i produir imatges visuals satisfactòries. No només ha d'estar segur de no colpejar la càmera contra altres equips mentre roda, sinó que també ha d'estar previngut del que cal inclinar la càmera quan es roda un pla i on està situada la girafa que subjecta el micròfon per sobre d'una escena de manera que no aparegui en el pla.

Lars Von Trier i Robby Müller durant el rodatge de "Ballant a la Foscor"

Ajudant de Càmera: Aquesta persona manté i cuida la càmera, així com prepara un informe de càmera exacte (també anomenada informe de cambra), un full on es registren els detalls de les escenes que han estat filmades. En molts equips de cambra, l'ajudant de cambra també compleix les comeses del foquista i del claquetisa-auxiliar. 

Claquetista-Auxiliar: Carrega la càmera amb un nou rotllo de pel·lícula quan es necessita i fa servir la claqueta (una petita pissarra de mà que es roda al començament de cada presa). La part de "claquetista" del seu treball és enganyosament senzilla. És fonamental que tota la informació estigui a la claqueta i que aquesta es llegeixi fàcilment. 

És molt important que el claquetista-auxiliar conservi l'interior del sac de càrrega o, en una gran producció, la cambra fosca, immaculadament net per mantenir el pols i pèls allunyats de la pel·lícula. L'interior del sac de càrrega i la cambra fosca hauran de netejar diverses vegades al dia. 

Potser la responsabilitat més important del claquetista-auxiliar sigui la paperassa. El full de l'informe per al laboratori ha de ser llegible i precisa o serà impossible trobar el tros de negatiu quan arribi el moment del tall de negatiu.

Claqueta típica.

Un Cambra addicional (o cambra B): És un operador de càmera extra que de vegades és necessari per rodar seqüències d'acció complicades, escenes perilloses des angles diferents o la presa addicional d'una escena amb una segona càmera. 

Dissenyador de So: Supervisa tots els elements sonors de la pel·lícula, de manera similar al que fa el dissenyador de producció amb els elements visuals.

Richard King - Dissenyador de So de "Inception (Origen)"

Tècnic de So: Maneja l'equip de gravació de so en el rodatge. Fins fa poc, l'equip estàndard era un magnetòfon Nagra amb cinta de 6,3 mm, en l'actualitat s'usa cinta de so digital o DAT. El DAT és més fàcil de sincronitzar i muntar i no necessita Dolby o un altre sistema de reducció de soroll. 

Microfonista: Maneja la girafa o perxa, una barra ajustable utilitzada per posar un micròfon durant la filmació. Es pot situar per sobre del cap de l'actor, captant el diàleg, mentre roman fora del camp visual de la càmera.

Andrés Muntanya Duret - Professional de So Fitxa IMDB

Cap de Maquinistes i Maquinistes: Depenen del director de fotografia. El Cap supervisa el treball relacionat amb els dispositius que sostenen la càmera durant el rodatge. Supervisa als maquinistes, que generalment són entre cinc i quinze. El Maquinista treballa en el rodatge amb tots els dispositius que sostenen la càmera. Els maquinistes preparen els suports de la cambra de manera que una escena es pugui filmar des de qualsevol punt estratègic que el director de fotografia desitgi, per exemple: un automòbil en moviment.

Operador de Dolly: Treballen amb la dolly, una petita plataforma de quatre rodes que es desplaça portant la càmera, l'equip de càmera i fins i tot al director. En cas necessari, els operadors de dolly tendeixen vies, uns rails que guien la dolly en plans de seguiment (travelling) en exteriors.

Plataforma Dolly

Foquista: Ajusta el focus de l'objectiu mentre l'actor s'apropa o s'allunya més o menys de la càmera, o quan la càmera es desplaça durant un plànol amb dolly. La responsabilitat fonamental del foquista és mantenir l'acció principal enfocada (no és molt comú, però quan es té un pressupost gran es l'utilitza). 

Secretària / o de Rodatge: Durant el rodatge escriu notes molt específiques de cada escena de manera que pugui tornar a mirar durant una escena posterior per comprovar que tots els detalls són correctes. S'encarrega de verificar que tot té la mateixa aparença entre un pla i el següent. 

Fotofija: És un fotògraf que fa fotografies instantànies que es faran servir en la publicitat de la pel·lícula. També són usades per mantenir la continuïtat entre les preses. Existeix també un Ajudant del mateix que s'encarrega d'aconseguir els materials elèctrics.

Cap d’ il·luminació: Dirigeix l'equip responsable de la il·luminació i altres assumptes elèctrics durant el rodatge. 

Tècnics / Electricistes o Equip d’ Il·luminació: És un grup de tècnics que instal·len, manegen i mantenen la il·luminació. Busquen la llum particular que demana el cap electricista, la col·loquen en la seva posició, l'aixequen o la baixen i esperen les ordres del cap electricista per encendre o apagar.

Personatges que han fet del cinema el setè art. (2n Part)

La realització es el procés per el qual es crea un producte audiovisual i avarca des de la etapa de composició del mateix fins la distribució. La realització suposa assumir decisions tant a nivell artístic como productiu, i la limitació únicament està donada pels medis disponibles (pressupost del que es disposa i equip amb el que se compte). Usualment, en el cinema de producció industrial poden distingir-se 3 etapes de realització: preproducció, producció y postproducció.

PREPRODUCCIÓ

Guionista: La fase creativa comença aquí. Crea un guió (una versió escrita de una pel•lícula abans de ser filmada). Un guionista pot escriure un guió suposant que després podrà vendre-l o podrà ser contractat per un productor o estudi per escriure un guió seguin unes especificacions determinades. Els guions, amb freqüència es tornen a escriure i no es estrany que mes de un guionista intervingui en un mateix guió. Moltes vegades el guionista tria també dirigir la seva pel•lícula i viceversa.

Budd Schulberg - Guionista – va guanyar un óscar per el seu guió a "Nido de ratas"

Woody Allen - Gran director y guionista actual.

Productor: Manté el control sobre la producció completa de una pel•lícula i, en definitiva, es considerat com el responsable de l’ èxit o fracàs de la pel•lícula i està implicat en el projecte des de el principi al final. També es el que rep el Premi de la Acadèmia com "Millor Pel•lícula".

Tim Burton - Director, productor, guionista i dissenyador de las seves pel·lícules

Director: Interpreta el guió i unifica els components de la pel•lícula per crear algo que porti la seva visió personal. Es como un director de orquestra. El director ha de ser capaç d’ organitzar i controlar a la gent, fer-los fer lo que desitgi d’ ells, però mantenint las bones relaciones. Durant la producció, el director no solament supervisa els actores, sino que també aconsella al director de fotografia, dona instruccions als tècnics principals, dirigint el moviment de la gent, consulta els pressupostos i s’ ocupa de las pressions externes. En definitiva, el director es el responsable de lo que passa en el rodatge.

Andrei Tarkovski - Excelent Director de cinema.

Director de Fotografia: Responsable de la qualitat de la fotografia i del aspecte cinematogràfic de la pel•lícula. El director de fotografia transforma las idees del guionista i del director en imatges visuals. Fent servir els seus coneixements de la il•luminació, objectius, càmeres i emulsions fotogràfiques, el director de fotografia crea l’ ambient, la situació i el estil visual adequat de cada pla, per evocar las emociones que el director desitgi. (es un des rols més importants per la creació d’ un film).

César Charlone - Dir. Fotografia en "Ciudad de Dios", "El Jardinero Fiel", "El Baño del Papa", "Blindness", entre d’ altres.

Productor Executiu i Financer de Producció: Assegura el finançament de la pel•lícula. Supervisa els aspectes comercials, però freqüentment te poca implicació real amb las operacions quotidianes durant la realització.

Dissenyador de Producció: Treballà en estret contacte amb el Director. Encapçala el departament d’ art, es un artista responsable de crear el aspecte visual general de la pel•lícula, l’ ambient adequat, el vestuari apropiat i la decoració correcta.

"Metropolis" (Molta calor dins la vestimenta)

Director d’ Art: Assegura que la localització real id el decorat te el aspecte que el dissenyador de producció havia visualitzat. El director d’ art supervisa els artistes i operaris que construeixen els decorats. També responsable del vestuari, maquillatge i l' attrezzo.

"Ghostbuster" (¡Semblava gegant!)

Director de Decorats: La Majoria són dibuixants amb formació arquitectònica, dibuixa els plànols i relaciona les especificacions per construir els decorats basant-se en la descripció verbal o esbossos subministrats pel director d'art.

Decorador: Gairebé sempre dissenya d'interiors. Busca els objectes adequats per posar-los perquè continguin aspectes autèntics. Assistit pel Ajudant de Decoració i de vegades també (si és que n'hi ha) pel Auxiliar de Decoració. El Ambientador de decorats és el que col•loca físicament els objectes i el mobiliari.

Coordinador de Construcció: Depèn del director d'art i supervisa la construcció del decorat d'una pel•lícula segons les especificacions del dissenyador de decorats. La veritable construcció d'un decorat pot portar moltes setmanes o fins i tot mesos, depenent de la mida i la complexitat del decorat que es necessiti.

Fuster: Juntament amb un Ajudant de Fusteria (si és que l'hi necessita) construeix el decorat segons les especificacions donades.

Dissenyador de Vestuari o Figurinista: Dibuixa els dissenys del vestuari que portaran els actors. El disseny del vestuari ha de ser aprovat pel director d'art, el director i el productor abans de passar a la modista, la persona que veritablement realitza els vestits.

Herbert Wernicke - Gran Figurinista alemany.

Director de Repartiment: Suggereix i avalua als possibles actors adequats per a la pel•lícula, prepara reunions entre l'actor, el productor i el director, i moltes vegades ajuda a negociar les condicions del contracte proposat entre el representant o apoderat de l'actor i el productor.

Repartiment principal del film "El Hobbit"

Director de Localitzacions: Busca localitzacions i prepara els permisos per rodar en llocs específics.

Assessor Tècnic o assessor: Pot ser contractat pel director per la seva experiència en un camp determinat per garantir que la pel•lícula reflecteix els esdeveniments o les situacions amb exactitud. Es pot contractar un historiador per assegurar que una pel•lícula de guerra és autèntica. Es pot consultar un advocat per escenes de tribunals. Un natural de Laos per verificar els costums i vestits dels nadius. O un biòleg per comprovar l'exactitud de les dades sobre la vida dels dofins.

Quentin Tarantino al costat d'un expert en arts marcials durant el rodatge de "Kill Bill"

(Si la pel•lícula compta amb efectes especials)

Coordinador d'efectes especials: Garanteix que el personal d'efectes especials prepara els efectes segons els desitjos del director.

Maquillador d'Efectes Especials: És un professional del maquillatge que té experiència en combinar el maquillatge amb els efectes especials, com detonadors (petits dispositius explosius, que en esclatar, simulen l'efecte d'una bala, una ferida punxant o una petita explosió).

"El Padrino" (Els famosos trets a la cara de Sonny)

Coordinador d'Escenes Perilloses: És responsable d'organitzar les escenes perilloses i encarregar-se que siguin segures, però tot i així realistes.

"The French Connection" - Només així es podia filmar una de les millors persecucions de cotxes mai realitzades.

Catorzena setmana: Personatges que han fet del cinema el setè art. (1r Part)

introducció:

El cinema (abreviatura de cinematògraf o cinematografia) es la tècnica de projectar fotogrames de forma ràpida y successiva para crear la impressió de moviment, mostrant algun vídeo (o de pel·lícula, o film, o filma). La paraula «cine» designa també las sales de cinema o teatres en els quals es projectant las pel·lícules.

Etimològicament, la paraula «cinematografia» va ser un neologisme creat a finals del segle XIX compost a partir de dos paraules greges. Per un costat κινή (kiné), que significa «moviment» (veure, entre altres, «cinètic», «cinètica», «kinesis», «cineteca»); i per l’ altre de γραφóς (grafós). Amb allò s’ intentava definir el concepte de «imatge en moviment». Como forma de narrar histories o esdeveniments, el cinema es un art, i comunament, considerant las sis arts del mon clàssic, s’ anomena el setè art.

No obstant, degut a la diversitat de pel·lícules y a la llibertat de creació, es difícil definir lo que es el cinema avui. Las creacions cinematogràfiques que s’ ocupen de la narrativa, muntatge, unionisme, i que en la majoria dels casos consideren al director como el verdader autor, son considerades manifestacions artístiques, o cine art (cinema d’ art). Per altre part, a la creació documental o periodística se la classifica segons el seu gènere.

A pesar d’ aquests, i per la participació en documentals i films periodístics de personal amb visió pròpia, única y possiblement artística (directores, fotògrafs y camarógrafs, entre altes), es moll difícil delimitar la qualitat artística de una producció cinematogràfica. La industria cinematogràfica s’ ha convertit en un negoci important en llocs com Hollywood i Bombay (conegut com «Bollywood»; un vocabulari bàsic de termes relacionats amb el cinema d’ Asia).

Breu historia del cinema:

L' historia del cinema com a espectacle va començar a París, el 28 de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de canvis en varius sentits. Per un costat, la tecnologia del cinema ha evolucionat molt, des de el primitiu cinematògraf mut dels germans Lumière, fins el cinema digital del segle XXI. Per altre banda, ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent las convencions del gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments cinematogràfics y cinematografies nacionals.

Mes informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_cine

Tretzena setmana: Bandes sonores.

Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), de vegades simplement soundtrack, com també se la coneix molt sovint en l'argot cinematogràfic, o simplement banda sonora, significant en aquest cas alguna versió o part, és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel•lícula.

Normalment, però, i amb algunes rares excepcions, el terme al•ludeix només a la música d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel•lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar. Aquestes son una de las que ens agraden mes:

Cowboy de Medianoche (1969) GUANYADORA DEL GRAMMY



Bella partitura en la que destaca una canço, "Everybody's Talking" (de Harry Nilsson), que no va ser creada por el compositor, John Barry va escriure una sèrie de melodies intimistes de caliu netament nortamerica, i que varen servir par donar al film el adequat to urbà.

Blade Runner (1982) NOMINADA AL GLOBUS D’ OR I EL BAFTA



Banda sonora de un dels grans clàssics de la música en el cinema dels anys 80. Vangelis va recrea melòdicament el entorno futurista del film mitjançant sintetitzadors i precioses melodies, de aire melancòlic y afligit, especialment en el tema de l’ amor.

Taxi Driver (1976) NOMINADA AL OSCAR y GRAMMY. GUANYADORA DEL BAFTA I ELS ANGELES FILM CRITICS



Última pel•lícula del compositor, dedicada a la seva memòria. El compositor va reflexa la dualitat Jekyll / Hyde del personatge aplicat un càlid tema jazzístic con saxo contrastat amb un contra tema dur y aspre, amb l’ us de las arpes, de tal manera que la música era la del moment psicològic y emocional del personatge.

Gladiator (2000) GUANYADORA GLOBUS D’ ORO y SATELLITE. NOMINADA AL OSCAR, GRAMMY, BAFTA, CHICAGO FILM CRITICS



Partitura amb la participació vocal de Lisa Gerrard, que no pretén seguir ni el camí que van emprendre Miklós Rózsa o Alex North en els títuls de romans ni evocar amb las seves melodies la sumptuositat dels pèplums. En realitat, el camí pres va se el de donar vigor al espectacle del film, aportant una doble lectura dramàtica sobre el personatge principal (segons se el vegi com humà o com a llegenda) i recrear l’ entorn.

Dotzena setmana: Paral•lelismes del cinema i el cos humà.

III - La boca i el altaveu.

El ser humà posseeix moltes funcions que han evolucionat al llarg del temps i encara ens meravellem de la saviesa de la vida, una de las funcions mes gratificants amb que la natura ha dotat el nostre organisme, es la capacitat de produir sons. No totes las especies disposen de aquesta capacitat fonadora. Aquesta funció, en la seva primitiva disposició, semblava destinada a exterioritzar els diversos estats de ànim. Una especia de descongestió psíquica que, de fet, es segueix manifestant en la majoria des animals, també en la especia humana.

Davant al dolor, el cos produeix una forta tensió que implica al diafragma, expulsa aire i provoca el so. En situacions de perill, ràbia, alegria, etc. Un altre qüestió es la que correspon al intel•lecte, el resultat de convertir aquests sons en paraules i, amb aquestes, la possibilitat de transmetrà missatges capaços de despertar els mes variats sentiments. La boca humana es molt important en el procés de la parla. El so son ones de pressió que se propaga per l’ aire, gracies a que las molècules que el formen xoquen unes amb las altres. Per produir so quan parles, els pulmons expulsen l’ aire que tenen dins, passa por la tràquea fins la laringe, on es troben las cordes vocals.

La tràquea es un "tub", la laringe es el tros final on s’ eixampla aquest "tub" i s uneix amb el "tub" que ve del estómac, i las cordes vocals son dos plecs musculosos de la laringe. A continuació va la Glotis, una fisura que fa vibrar el "tub" a diferents freqüències e intensitats segons varí la massa, longitud y tensió de las cordes vocals en aquell instant.

Seguidament, el so rebota por las cavitats del nostre tracte vocal, fent que la forma del interior de la boca, la laringe, la forma de la llengua, les dents, els llavis, el nas, etc. produeixin un so diferent en cada un. Es fàcil comprovar que si ens tapem el nas la nostre veu sona diferent. Las vocals s’ obtenen mitjançant la combinació dels moviments de la boca i de la llengua amb cada tipus de vibració de las cordes vocals, i quan movem la boca i la llengua, i expulsem l’ aire sense produir cap tipus de vibració en las cordes vocals, creem las consonants.

Filosofia del llenguatge (primera part)

Filosofia del llenguatge (segona part)


El altaveu es un transductor o converso de la senyal elèctrica de audio en energia acústica. El qual rep del amplificador senyal elèctrica de una determinada informació de audio i per diversos procediments, la transforma en variacions de pressió del aire que correspon a aquesta senyals, el so que genera els altaveus fa vibrar una membrana que es moguda per un imant. La intensitat i la velocitat amb la que te que moure’s l’ imant ve donada por la senyal elèctrica que li arriba a l’ altaveu.

Parts de un altaveu.



El altaveu es compon de diverses parts però en las que ens centrarem son 3 principalment. Tenim un imant fixa, una bobina mòbil de coure que a la vegada esta enganxada a la membrana o con. Resulta que si en una bobina circular passem una corrent elèctrica aquesta genera un camp magnètic perpendicular.



La direcció del camp magnètic variarà en funció de si la corrent entra por un costat o per l’ altre, aquest camp tindrà tendència a apropar-se o allunyar-se del imant fixa de la part de darrera. Lo que se tradueix en un moviment ondulant de la bobina que a la vegada fa moure el con que tan mateix moure l'aire i genera las onas que escoltem.

Onzena setmana: Paral•lelismes del cinema i el cos humà.

II - L’ Orella humana i el micròfon.

Els sons són fluctuacions de la pressió que provoquen la vibració de les partícules de l'aire. Si aquestes fluctuacions xoquen amb les nostres orelles provoquen un joc de pressions (quan la pressió de dins de l'orella és menor que la pressió de l'exterior, l'aire hi entra; en surt quan la pressió interior és més gran que l'exterior) que fan vibrar el timpà. En aquest punt, l'orella converteix aquestes vibracions en senyals electroquímiques que transmet al cervell a través dels nervis i percebem el so.

Els micròfons actuen de la mateixa manera: si l'orella humana capta les variacions de pressió i les transforma en impulsos neuronals, els micròfons capten les variacions de la pressió de l'aire i les converteixen en senyals elèctriques. Tècnicament, podríem parlar de l'orella o del micròfon com a transductors, és a dir, com a elements que converteixen un tipus d'energia en un altre tipus diferent.

Desena setmana: Paral•lelismes del cinema i el cos humà.

I - L’ Ull humà i la càmera de video.

Las similituds son evidents, la lent de la càmera i la còrnia de l’ull compleixen objectius semblants. Ambdues són lents positives i la seva funció és la de fer que els raigs de llum que incideixen en elles s’enfoquin en un sol punt, pel•lícula fotogràfica o retina respectivament. Perquè còrnia i lent treballin en forma òptima han de ser perfectament transparents i tenir les curvatures adequades. Si no és així, la imatge proporcionada serà defectuosa o no s’enfocarà en el lloc degut.

Darrere de la lent fotogràfica està el diafragma, que és un dispositiu que regula la quantitat de llum que ha d’arribar a la pel•lícula. A diferència de la pel•lícula fotogràfica, la retina té una sensibilitat lluminosa molt reduïda (limitada només a l’espectre visible). A l’ull, el diafragma correspon a l’iris, que és una estructura muscular perforada en el seu centre (pupil•la), i és el responsable del control de la llum que incideix en la retina. Així, quan hi ha poca llum ambient, l’iris es dilata creant una pupil•la molt gran, mentre que si la llum és intensa l’iris es contrau tancant al màxim la pupil•la.

En l’ull, el procés d’enfocament també existeix encara que el mecanisme és diferent. Darrere de l’iris hi ha una estructura en forma de lent biconvexa, com una lupa, anomenada cristal•lí. Aquest cristal•lí també és transparent però, a diferència de la còrnia, és summament elàstic de manera que el seu poder refractiu és variable. En tota la seva perifèria el cristal•lí està subjecte a l’ull per unes fibres connectades a un múscul circular. Quan el cristal•lí està en repòs el sistema òptic de l’ull fa que l’ull estigui enfocat a l’infinit, és a dir, a la visió llunyana.

Quan l’objecte s’apropa, els raigs lluminosos que arriben a l’ull ja no són paral•lels sinó que, poc a poc, es fan cada vegada més divergents, de manera que l’ull ha de modificar la seva força en el múscul ciliar per poder enfocar a la retina.

En la càmera fotogràfica la imatge de l’objecte arriba a la pel•lícula on ocasiona canvis físics i químics en l’emulsió, que seran tractats després en el laboratori per fixar la imatge en el paper.

En l’ull, l’equivalent de la pel•lícula és la retina. La retina rep llavors la imatge focalitzada gràcies a les propietats òptiques de la còrnia i del cristal•lí, amb la intensitat lluminosa òptima determinada per l’iris. Aquesta imatge es “fixa” a la retina, ocasionant canvis físics i químics. La gran diferència és que aquesta imatge és transformada per la retina en impulsos químics i elèctrics que viatjaran posteriorment fins als centres visuals del cervell per fer que la imatge sigui “vista” per l’individu.

L’home no veu amb els ulls sinó a través dels ulls. L’ull és simplement la primera etapa d’un sistema summament complex. La visió és una funció del sistema nerviós central, és a dir és una funció cerebral. Per explicar aquest punt recorrerem a una nova comparació.

Els nervis òptics transporten, en forma codificada, tota la informació registrada a la retina als centres analitzadors del sistema nerviós al cervell perquè el subjecte pugui veure el que registren els seus ulls.

El sistema visual compta a més amb altres connexions dins del mateix sistema nerviós que amplien enormement les seves potencialitats, permetent l’individu interpretar la informació rebuda, connectant aquesta amb la informació d’altres sistemes sensorials, amb la memòria, etc. Les vies visuals són llavors els nervis que parteixen de l’ull portant la informació visual als centres cerebrals, i els centres visuals són aquells localitzats en l’escorça occipital del cervell i són els encarregats de descodificar la informació i traduir-la en una percepció visual que l’individu pugui interpretar.

En resum, podem dir que la visió és una funció complexa en la qual intervenen els òrgans receptors de les imatges (els ulls), un sistema que transporta la informació (les vies visuals o nervis òptics) i un centre d’anàlisi de la informació en el cervell. Aquest sistema no està aïllat sinó que compta amb múltiples connexions amb altres centres del sistema nerviós, permetent així que la visió formi part activa i important de l’activitat cerebral de l’home.

Novena setmana: Posant fil a l’ agulla.

Ho hem aconseguit! Ja tenim el guió i aviat començarem la gravació, sempre que un camí nou comença, si el recorres amb esforç sempre te la seva recompensa, en aquest projecte tots hem guanyat experiència i poc a poc ens anem coneixen.

Tot curtmetratge comença amb la creació d’ un guió, això no es feina fàcil, personalment el guió de la meva companya Silvia em va agrada molt, a tots ens va sembla magnífic, el nostre projecte comença a creixa i junts l’ estem forjant amb molta il·lusió, el primer curtmetratge que realitzem fet amb dedicació i cooperació.



“L’ aprenentatge és el camí de la saviesa.”

Seguirem sempre endavant!!!

Vuitena setmana: Una ment que desborda idees.

En la ment creativa contínuament neixen idees, malgrat això no sempre decidim posar-les en practica, dons be nosaltres tenim un repte important, a arribat l’ hora de fer el guio, cada un aportarà la seva visió personal i el nostre projecte serà realitat.

El camí de la esforç es la perseverança, sense ella deixaríem las coses a mig fer, el treball fet amb dedicació i alegria te una millor recompensa per nosaltres mateixos, la satisfacció de haver-lo realitzat.

Abans de acabar la sessió varem passar un curt sobre l’ atemptat del 11 de setembre del 2001 als Estats Units, un film realment impactant.

11'09"01(2002)


“Els que ens dediquem a la creació artística tenim el deure de reflexionar sobre el estat del mon en el que vivim i veure què podem aportar a través de nostre treball”.

Son paraules de Sean Penn, director de un dels 11 curts que componen 11’09”01 Onze de setembre, pel•lícula col•lectiva en la que cineastes tan diversos com Ken Loach, Amos Gitaï, Shoehi Imamura, Alejandro G. Iñárritu o Danis Tanovic retracten a la seva manera el moment coincident amb la col•lisió dels avions en el atemptat de las Torres Bessones del World Trade Center de Nova York. En aquest esplèndid curt es pot comprovar que inclús el horror està salpicat de poesia, i que en aquesta hi ha lloc per la amargura.

Especialment emocionant resulta trobar-se amb Ernest Borgnine, el inoblidable “Marty” i un dels millors, mes emblemàtics i mes recordats actors de repartiment del cinema de Hollywood en plena forma. Un curt absolutament recomanable.

Setena setmana: Segueix el teu cor.

Un dia qualsevol es pot convertir en un propòsit, cada persona en te de diferents però sempre per mes petit que sigui serà molt important, el realitzar-lo li posarà tot el ser cor i donarà peu a l’ esperança i sentir-se molt be en ell mateix i de poder fer realitat qualsevol propòsit.

Molts cops la societat de avui dia veu una persona en cadira de rodes pensa en “pobre de ell, així no deu poder gaudir de la vida, deu estar trist i desil•lusionat” com a minusvàlid la visió del mon canvia molt a partir del moment de patir un problema que et dona un reves molt dur, però malgrat tot no has de deixar els teus propòsits, amb esperança sempre els podràs realitzar, amb esforç i coratge ho aconseguiràs.

En aquest taller que junts participem cada un te una visió de la societat diferent, units tindrem una visió molt mes amplia i multitud de punts de vista que a traves del cinema podrem compartir.



“No val rendir-se mai dons mai saps que t’ espera, pot ser bo o dolent però forma part de la vida.”

Sisena setmana: L’ Aprenentatge es el camí del coneixement.

Aprendre Aprendre, dos conceptes que tenen molta importància, poc a poc anem creixen, el taller de minicinema esta sent una font que obre las portes a la creativitat i ens dona l’ oportunitat a tots de compartir coneixements, cada un te diferents visions del món cinematogràfic, experiències personals ens han forjat en el que som i ara junts podem compartir-les a traves del que ens agrada, el cinema.

El taller el formen part: David Ribot, David Albertí, Silvia Albertí, Kiko Gonzalez, Blas, Miriam Soria i Carles Roca, estem oberts a rebre mes companys que comparteixin la passió pel cinema i vulguin aprendre amb nosaltres.



“La vida es plena de experiències que ens fan créixer, cada un te formes diferents de afrontar-les però a traves del coneixement podem fer-nos costat i junts créixer.”

Cinquena setmana: La literatura vista per el cinema.

És ben sabut que el cinema, quan tot just feia els primers passos, va recórrer a la literatura com a font d'inspiració i pedrera temàtica. Aquesta influència directa té a veure amb aspectes com l'elecció de temes, de la intriga i de les tècniques literàries, així com la transformació de gèneres i de formes narratives.

El cinema ha influït en la literatura també i sobretot a través de la societat, dels usos i els costums, de la seva manera de sentir, recordar i somiar. El cinema és un gran creador d'estereotips, comportaments i fins i tot modalitats de la parla. L'escriptor, llavors, es recolza en aquestes circumstàncies, ja per economia semàntica o per una mena de maneig de complicitats i de codis amb el lector. No és molt radical afirmar que tot el que s'ha escrit des de l'aparició del cinematògraf és d'una altra manera, ja que el cinema ha permès a la literatura explorar camins nous, explicar d'una manera diferent, ja sigui mostrant o deixant a la imaginació de lector , perquè ara està més capacitat per entendre l'exclusió de certa informació i tot i així construir un missatge.

The Road (La Carretera) (2009)


Pel•lícula dramàtica de ciència ficció, dirigida por John Hillcoat, basada en la novel•la homònima de 2006 del autor Cormac McCarthy, relat apocalíptic sobre la decadència de la humanitat. El retrat del amor entre un pare y el seu fill, son dos animes en pena deambulant per un infern post-apocalíptic que sobreviuen perquè es tenen el un al altre, es donen suport y la força necessària per continuar un camí amb un destí incert, a pesar de tot.

No és país per a vells (2007)


Del mateix escriptor, una altra obra mestre, la pel•lícula la van realitzar els germans Coen. De nou una obra mestre que va guanyar molts premis, es un inquietant thriller adaptat i dirigit per Joel i Ethan Coen. el film, com la novel•la, parla de violència, temptació, supervivència, sacrifici, amor i esperança, rodada en el oest americà, amb l’ aparença de western per reflexionar sobre la cultura de la sang i el final de un mode de vida.

Blindness (2008)


Ensayo sobre la ceguera de José Saramago (premi nobel de filosofia) és potser una de les seves millor obres, portada al cine sota el nom de: "A ciegas” i dirigida per Fernando Mierelles. Film de gènere dramàtic i suspens amb connotacions al•legòriques de ciència ficció, que tracta sobre una epidèmia sobtada que causa la ceguera als habitants de una ciutat moderna y que resulta en el col•lapse de la societat.

El Padrino (1972)


Un obra clau de la literatura i el cinema negra:, el padrino de Mario Puzo (escriptor) i Francis Ford Coppola (director). Extraordinària pel•lícula sobre el mon de la màfia, basada en el llibre homònim de Mario Puzo, el qual se encarrega de escriure el guió juntament al propi Francis Ford Coppola. La dinastia Corleone es on se assenta aquest cruent mon criminal i de las seves conflictives derivacions internes i externes, involucrant de poder, corrupció i violència als seus propis membres i al context sòcio-polític de les seves maniobres delictives.

El curioso caso de Benjamin Button (2008)


Bonic conte humà que sintetitza el perquè de la vida d'una forma màgica, l'obra literària de Francis Scott Fitzgerald i elaborada per el fantàstic director David Fincher, que ha fet moltes pel•lícules basades amb llibres, com: el Club de la Lluita o Zodiac.

A més hem consultat aquesta web, on ens hem adonat de la quantitat de pel•lícules que es basen en llibres, ja sigui de forma literal o semblant.

http://listas.20minutos.es/lista/peliculas-basadas-en-libros-46587/

Lenguas de gato (2006)


Per acabar, hem vist el curt: lenguas de gato, que ens fa reflexionar sobre la vellesa, ens planteja una situació difícil d'entendre i acceptar però real. Resulta increïble com un fill pot fer això en el seu pare, sense las ensenyances dels nostres pares sobre la vida no seriem el que som, en las tribus indígenes es respecten sempre els ancians i els cuiden, s’ hauria de començar a aprendre de aquestes cultures.