TALLER DE MINICINEMA

Tretzena setmana: Bandes sonores.

Banda Sonora Original (BSO), en anglès Original Soundtrack (OST), de vegades simplement soundtrack, com també se la coneix molt sovint en l'argot cinematogràfic, o simplement banda sonora, significant en aquest cas alguna versió o part, és el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel•lícula.

Normalment, però, i amb algunes rares excepcions, el terme al•ludeix només a la música d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel•lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar. Aquestes son una de las que ens agraden mes:

Cowboy de Medianoche (1969) GUANYADORA DEL GRAMMY



Bella partitura en la que destaca una canço, "Everybody's Talking" (de Harry Nilsson), que no va ser creada por el compositor, John Barry va escriure una sèrie de melodies intimistes de caliu netament nortamerica, i que varen servir par donar al film el adequat to urbà.

Blade Runner (1982) NOMINADA AL GLOBUS D’ OR I EL BAFTA



Banda sonora de un dels grans clàssics de la música en el cinema dels anys 80. Vangelis va recrea melòdicament el entorno futurista del film mitjançant sintetitzadors i precioses melodies, de aire melancòlic y afligit, especialment en el tema de l’ amor.

Taxi Driver (1976) NOMINADA AL OSCAR y GRAMMY. GUANYADORA DEL BAFTA I ELS ANGELES FILM CRITICS



Última pel•lícula del compositor, dedicada a la seva memòria. El compositor va reflexa la dualitat Jekyll / Hyde del personatge aplicat un càlid tema jazzístic con saxo contrastat amb un contra tema dur y aspre, amb l’ us de las arpes, de tal manera que la música era la del moment psicològic y emocional del personatge.

Gladiator (2000) GUANYADORA GLOBUS D’ ORO y SATELLITE. NOMINADA AL OSCAR, GRAMMY, BAFTA, CHICAGO FILM CRITICS



Partitura amb la participació vocal de Lisa Gerrard, que no pretén seguir ni el camí que van emprendre Miklós Rózsa o Alex North en els títuls de romans ni evocar amb las seves melodies la sumptuositat dels pèplums. En realitat, el camí pres va se el de donar vigor al espectacle del film, aportant una doble lectura dramàtica sobre el personatge principal (segons se el vegi com humà o com a llegenda) i recrear l’ entorn.