Catorzena setmana: Personatges que han fet del cinema el setè art. (1r Part)
introducció:
El cinema (abreviatura de cinematògraf o cinematografia) es la tècnica de projectar fotogrames de forma ràpida y successiva para crear la impressió de moviment, mostrant algun vídeo (o de pel·lícula, o film, o filma). La paraula «cine» designa també las sales de cinema o teatres en els quals es projectant las pel·lícules.
Etimològicament, la paraula «cinematografia» va ser un neologisme creat a finals del segle XIX compost a partir de dos paraules greges. Per un costat κινή (kiné), que significa «moviment» (veure, entre altres, «cinètic», «cinètica», «kinesis», «cineteca»); i per l’ altre de γραφóς (grafós). Amb allò s’ intentava definir el concepte de «imatge en moviment». Como forma de narrar histories o esdeveniments, el cinema es un art, i comunament, considerant las sis arts del mon clàssic, s’ anomena el setè art.
No obstant, degut a la diversitat de pel·lícules y a la llibertat de creació, es difícil definir lo que es el cinema avui. Las creacions cinematogràfiques que s’ ocupen de la narrativa, muntatge, unionisme, i que en la majoria dels casos consideren al director como el verdader autor, son considerades manifestacions artístiques, o cine art (cinema d’ art). Per altre part, a la creació documental o periodística se la classifica segons el seu gènere.
A pesar d’ aquests, i per la participació en documentals i films periodístics de personal amb visió pròpia, única y possiblement artística (directores, fotògrafs y camarógrafs, entre altes), es moll difícil delimitar la qualitat artística de una producció cinematogràfica. La industria cinematogràfica s’ ha convertit en un negoci important en llocs com Hollywood i Bombay (conegut com «Bollywood»; un vocabulari bàsic de termes relacionats amb el cinema d’ Asia).
Breu historia del cinema:
L' historia del cinema com a espectacle va començar a París, el 28 de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de canvis en varius sentits. Per un costat, la tecnologia del cinema ha evolucionat molt, des de el primitiu cinematògraf mut dels germans Lumière, fins el cinema digital del segle XXI. Per altre banda, ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent las convencions del gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments cinematogràfics y cinematografies nacionals.
Mes informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_cine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada