III - La boca i el altaveu.
El ser humà posseeix moltes funcions que han evolucionat al llarg del temps i encara ens meravellem de la saviesa de la vida, una de las funcions mes gratificants amb que la natura ha dotat el nostre organisme, es la capacitat de produir sons. No totes las especies disposen de aquesta capacitat fonadora. Aquesta funció, en la seva primitiva disposició, semblava destinada a exterioritzar els diversos estats de ànim. Una especia de descongestió psíquica que, de fet, es segueix manifestant en la majoria des animals, també en la especia humana.
Davant al dolor, el cos produeix una forta tensió que implica al diafragma, expulsa aire i provoca el so. En situacions de perill, ràbia, alegria, etc. Un altre qüestió es la que correspon al intel•lecte, el resultat de convertir aquests sons en paraules i, amb aquestes, la possibilitat de transmetrà missatges capaços de despertar els mes variats sentiments. La boca humana es molt important en el procés de la parla. El so son ones de pressió que se propaga per l’ aire, gracies a que las molècules que el formen xoquen unes amb las altres. Per produir so quan parles, els pulmons expulsen l’ aire que tenen dins, passa por la tràquea fins la laringe, on es troben las cordes vocals.La tràquea es un "tub", la laringe es el tros final on s’ eixampla aquest "tub" i s uneix amb el "tub" que ve del estómac, i las cordes vocals son dos plecs musculosos de la laringe. A continuació va la Glotis, una fisura que fa vibrar el "tub" a diferents freqüències e intensitats segons varí la massa, longitud y tensió de las cordes vocals en aquell instant.
Seguidament, el so rebota por las cavitats del nostre tracte vocal, fent que la forma del interior de la boca, la laringe, la forma de la llengua, les dents, els llavis, el nas, etc. produeixin un so diferent en cada un. Es fàcil comprovar que si ens tapem el nas la nostre veu sona diferent. Las vocals s’ obtenen mitjançant la combinació dels moviments de la boca i de la llengua amb cada tipus de vibració de las cordes vocals, i quan movem la boca i la llengua, i expulsem l’ aire sense produir cap tipus de vibració en las cordes vocals, creem las consonants.
Filosofia del llenguatge (primera part)
Filosofia del llenguatge (segona part)
El altaveu es un transductor o converso de la senyal elèctrica de audio en energia acústica. El qual rep del amplificador senyal elèctrica de una determinada informació de audio i per diversos procediments, la transforma en variacions de pressió del aire que correspon a aquesta senyals, el so que genera els altaveus fa vibrar una membrana que es moguda per un imant. La intensitat i la velocitat amb la que te que moure’s l’ imant ve donada por la senyal elèctrica que li arriba a l’ altaveu.
Parts de un altaveu.
El altaveu es compon de diverses parts però en las que ens centrarem son 3 principalment. Tenim un imant fixa, una bobina mòbil de coure que a la vegada esta enganxada a la membrana o con. Resulta que si en una bobina circular passem una corrent elèctrica aquesta genera un camp magnètic perpendicular.
La direcció del camp magnètic variarà en funció de si la corrent entra por un costat o per l’ altre, aquest camp tindrà tendència a apropar-se o allunyar-se del imant fixa de la part de darrera. Lo que se tradueix en un moviment ondulant de la bobina que a la vegada fa moure el con que tan mateix moure l'aire i genera las onas que escoltem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada