Vintena entrada: Exercici – Pel•lícules i pensaments.

Aquest exercici es tractava de buscar 3 pel·lícules que ens sentíssim identificats en el nostre passat, present i futur, cada pel•lícula ens evoca a pensaments que hem tingut, tenint i que tindrem, un exercici per coneixem ‘s a nosaltres mateixos i coneixem ‘s als uns als altres.

Dinovena entrada: El capitalisme i la societat del benestar.

El terme " societat del benestar " va començar a utilitzar als anys 80 per definir a aquelles societats on es dóna un manteniment i desenvolupament de l'economia de mercat i un conjunt de prestacions socials dins d'un règim de llibertats.

En altres models de societat les desigualtats no només eren de fet, sinó també de dret. La raça, el sexe o el cognom donaven accés a un estatus. La societat del benestar es basa en el principi d'igualtat i pretén aconseguir un increment de la qualitat de vida de tots els ciutadans. La diferència amb altres models liberals està en que aquests parteixen de la idea que la intervenció és una amenaça contra la llibertat i que la despesa pública en serveis socials és un malbaratament econòmic.

Però la societat del benestar necessita de la prosperitat econòmica, i aquesta parteix d'una situació de privilegi dels països desenvolupats. Aquest desajust genera restes que queden fora de les xarxes socials i econòmiques ( tant fora com dins del territori), per la qual cosa hi ha una majoria adaptada i minories marginades per les quals els mecanismes són insuficients.

Aquest paràgrafs són de l'article La crisi, La crisi, el Nou Partit Anticapitalista, l’ecosocialisme...de la web de Revolta Global
.
"La veritat és que el capitalisme és la crisi. És un sistema que genera crisis. Hi ha crisis financeres, crisis econòmiques, crisis socials, crisis alimentàries, crisis sanitàries, crisis ecològiques... I cada cop, en nom d’aquestes crisis, el capitalisme imposa les seves solucions, solucions que mantenen les desigualtats, solucions que nodreixen l’explotació, solucions que emparen l’acumulació de beneficis per part d’una petita minoria. I quan no en té prou amb la crisi, fa la guerra. Recordeu allò que deia Jaurès: “El capitalisme porta la guerra en el seu si com els núvols duen la tempesta.”.

Allá on el capitalisme no pot explotar lliurement, provoca la guerra. Moltes guerres africanes que ens presenten com a conteses civils o tribals són, en realitat, guerres provocades pel capitalisme. La guerra d’Iraq és una guerra del capitalisme. L’any 1991, quan es va ensorrar l’imperi soviètic, el discurs dominant ha certificat el fracàs del comunisme. Ningú pot negar que el capitalisme d’Estat, burocràtic i policial, ha fracassat en la realització de l’ideal comunista. Però, aquest fracàs ens hauria de condemnar tal volta a acceptar resignadament el capitalisme?”

No ha arribat el moment de dir clarament i amb força als capitalistes: “I quin és el vostre balanç?” Quins són, per a la majoria de la població, els resultats del capitalisme? Quan prop de tres mil milions d’éssers humans no tenen accés al saber, a les noves tecnologies i als coneixements que podrien millorar els seu nivell de vida; quan dos mil milions de persones no tenen accés als medicaments essencials; quan mil cinc cents milions de persones han de viure amb noranta cèntims d’euro al dia; quan mil milions de persones pateixen fam; quan mil milions d’adultes – dues terceres parts dels quals són dones – segueixen sent analfabets; quan més de cent cinquanta milions d’infants – la meitat nenes – no tenen accés a l’escola primària; quan un 44 % del jovent mundial en edat de treballar es troba a l’atur; quan en la nostra rica Europa hi ha cinquanta milions de pobres i divuit milions d’aturats... no tindríem potser raó de preguntar: “Capitalistes, digueu-nos, on és el vostre èxit?” ”

El capitalisme s’ha beneficiat, a còpia de desregulacions massives decidides a nivell mundial i a escala europea, d’una llibertat d’acció que no n’havia tingut des del segle XIX. I vet aquí el seu balanç. Alguns ens diran: “Aneu errats. Mireu la Xina, des que allí han adoptat l’economia de mercat, 400 milions de xinesos han sortit de la pobresa”. Aquesta gent s’oblida de dir que mil milions de xinesos més romanen en la pobresa. Perquè, fonamentalment, és això el capitalisme: l’organització de la desigualtat, l’explotació de la majoria per part d’una minoria. Sembla obvi, oi? Doncs només quatre gats es fan aquestes preguntes...”

Divuitena entrada: La Societat 2.0

A la llar, de manera natural, amb el cònjuge, fills, pares, germans, parents propers; cada un de nosaltres té la possibilitat de desplegar tota la seva capacitat i talent al servei dels altres. Estem veient que l'afany de posseir, de centrar-se en un mateix, d'acumular coses, està portant al fet que algunes persones perdin el sentit del lliurament generós sense esperar res a canvi.

És lamentable com la societat actual crea una tendència materialista, on els fills es converteixen en uns competidors d'aquestes expectatives i ànsies de poder. A l’ epoca del anys 70, 80 i 90 existien grups de persones que tenien formes de pensar semblants, havien grups grans, altres de 3 o 4 persones, inclús d’ una sola persona que normalment era exclosa de aquest grups.

Amb el cambi de segle las coses canviarien, las xarxes socials des de la seva irrupció amb força a Internet, cap a l'any 2003, han anat ampliant no només la seva presència quantitativa sinó també els interessos o temàtiques al voltant de les quals es despleguen de manera que actualment abasten àmbits tan variats com l'amistat, el parentiu, les aficions (esport, fotografia, música...), el professional, el financer o fins i tot la relació de la ciutadania amb l'administració. Ara aquella persona que era exclosa d’ un grup, a la xarxa social potser ja formava part de aquell grup a traves de la xarxa, tot internauta esta dins de la societat 2.0.

La societat actual, de la mà de les noves tecnologies de la informació que avancen a gran velocitat, està sent objecte de grans transformacions que afecten la nostra quotidianitat: la batejada “societat 2.0” és una societat cada cop més participativa, i és que les tecnologies de la informació i de la comunicació estan convertint la nostra societat en un camp d’interaccions socials molt fortes en l’àmbit “virtual” i en una societat generadora de coneixement. En definitiva, la nostra societat es troba immersa en un moment de grans canvis que marquen un punt d’inflexió en la manera en què ens relacionem els uns amb els altres.

Dissetena entrada: L’ evolució de las noves tecnologies.

El cinema va néixer el desembre del 1895 a Paris, a partir de llavors poc a poc es va anar estenent per tot el món, cap a la segona guerra mundial, el líder de la alemanya nazi li va cridar la atenció de la utilitat que el podia portar a realitzar els seus plans, las tècniques de propaganda modernes que incloïen imatges fortes i missatges simples que l’ ajudaren a impulsar-se, nascut a Àustria, de ser un extremista poc conegut, es va convertir en un dels principals candidats a les eleccions presidencials alemanyes de 1932. La propaganda de la Primera Guerra Mundial va tenir una influència significativa en el jove Hitler, que va servir com a soldat en el front de batalla des de 1914 fins a 1918.

Com molts altres, Hitler creia fermament que Alemanya havia perdut la guerra no per la derrota al camp de batalla, sinó com a resultat de la propaganda enemiga. Hitler suposava que els vencedors de la Primera Guerra Mundial (Gran Bretanya, França, Estats Units i Itàlia) havien recorregut els carrers amb missatges clars i simples que encoratjaven a les seves pròpies forces i, a la vegada, debilitaven el desig alemany de combatre. Hitler va comprendre el poder dels símbols, l'oratòria i la imatge, i formular eslògans per al seu partit polític que eren simples, concrets i commovedors per arribar a les masses.

La propaganda nazi va ser l'intent coordinat d'influir en l'opinió pública a través de l'ocupació de la propaganda en mitjans de comunicació. Es va utilitzar pel Partit nazi des de l'ascens al poder d'Adolf Hitler a Alemanya fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (1933-1945). La propaganda nazi va proporcionar un instrument crucial per adquirir i mantenir el poder, i per a la implementació de les seves polítiques, incloent la prossecució de la guerra total i l'exterminació de milions de persones en l'Holocaust.

Molts anys després la tecnologia va anar avançant i a l’ any 1983, a Catalunya es va produir el naixement del primer canal de televisió totalment en català, a partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar-se només a trucar, traduir o enviar missatges de text, es pot dir que s'han unificat (no substituït) amb diferents dispositius com ara PDA, càmera de fotos, agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, micro-projector, GPS o reproductor multimèdia, així com poder realitzar una multitud d'accions en un dispositiu petit i portàtil que porta pràcticament tothom de països desenvolupats. A aquest tipus d'evolució del telèfon mòbil se li coneix com telèfon intel•ligent (o telèfon autòmat).

Amb l'aparició de la telefonia mòbil digital, va ser possible accedir a pàgines d'Internet especialment dissenyades per a mòbils, conegut com a tecnologia WAP. Des d'aquest moment fins a l'actualitat, es va crear el protocol per a l'enviament de configuració automàtica del mòbil per poder accedir a Internet anomenat OMA Client Provisioning.

Possibles frens a la expansió de las TIC: 

- Problemas tècnics: Incompatibilitat entre sistemes, poco velocitat per navega per internet i per algunes tasques (reconeixement de veu. 

- Falta de formació: coneixements teòrics i pràctics, aptituds i actituds favorables... 

- Problemas de seguretat: accessos no autoritzats, inseguretat al realitzar compres virtuals... 

- Barreres econòmiques: a pesar del progressiu abaratiment el preu dels equips es alt per a molts, l’ antiguitat exigeix nous gestos. - Barreres culturals: l’ idioma angles dominant... 

- Barreres socials: discriminació, enganys, accessibilitat de persones amb discapacitat, opinions perjudicials, etc...

Setzena entrada: 2014, el nou camí.

"Si pots imaginar una idea pots fer-la realitat."

Després de aquestes festes comencem amb moltes ganes de seguir aprenent junts, sense oblidar-nos del nostre curtmetratge que per diferents motius s’ ens a atraçat però esperem que aviat en podeu gaudir, tenim nous projectes en marxa, la realització de uns clips personals per aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos, també hem fet entrevistes parlant cada un sobre el seu clip personal, l’ objectiu es fer un documental per presentar a un concurs, en ell s’ inclouran els clips i las entrevistes, treballant amb coses que ens agraden s’ aconsegueix tirar endavant qualsevol projecte que ens proposem, tardem el que tardem sempre ens farà estar orgullosos del que em creat, així adquirim nous coneixement, si no surt a la primera dons sortirà a la segona, lo important es fer-ho amb esforç i perseverança, els errors també serveixen per aprendre, equivocar-se es de savis, la perfecció s’ obté a partir de molts fracassos i el camí per arribar-hi es l’ aprenentatge.

Tenim molta feina per fer, hem de començar a treballar juntament amb el centre ocupacional SINIA per fer els guions d’ una sèrie de curtmetratges que realitzarem conjuntament. Parlarem i aprendrem sobre la societat 2.0, las noves tecnologies han avançat tant que avui en dia quasi tothom i te accés, l’ intercanvi d’ informació es constant i la generació 2.0 es un fet, jo em pregunto, podríem viure sense aquestes tecnologies? Si podeu prescindir un moment d’ elles, aneu a gaudir d’ una posta de sol o un passeig pel bosc sentint els ocells, olorar la fragància de las flors...moltes coses ens perdem de la bellesa de la natura a causa del tràfec de la vida quotidiana, no t’ ho deixis perdre, ¡ vola! hi ha molt per veure.

Quinzena setmana: La nova etapa, comença la producció del curtmetratge.

Ja tenim una pagina al facebook on podrem parlar i compartir tot el que vulguem sobre el cinema, la nostre passió per el cinema es fa evident en la xarxa social.

https://www.facebook.com/tallerdeminicinema.garrofers

A partir del proper novembre estarem ja gravant el curtmetratge, l’ etapa amb mes feina però amb molta il•lusió treballarem amb entusiasme i dedicació. Un petit avanç, el tràiler del nostre curt.

Personatges que han fet del cinema el setè art. (Ultima Part)

POSTPRODUCCIÓ

Sala de postproducció.

La postproducció és la manipulació de material audiovisual digital o analògic. Amb el desenvolupament de la informàtica, una de les seves utilitats s'ha convertit en produir efectes digitals, però l'edició i muntatge (no lineal) del material segueix sent el seu màxim comesa. És un terme tècnic utilitzat en el món de la televisió, el cinema i el vídeo. Designa el conjunt de processos efectuats sobre un material gravat: el muntatge, la inclusió d'altres fonts visuals o sonores, el subtitulat, les veus en off, els efectes especials.

Part d'un estudi de postproducció.

Així, en l'estudi de muntatge es seleccionen, manipulen i ordenen les escenes i seqüències més adequades d'entre tot el metratge disponible, fins a donar lloc al que serà el muntatge final que arribi a les pantalles.

Sala de postproducció d'àudio.

Un altre professional del cinema vital per al bon resultat final del cinema és el compositor de la banda sonora, que ha de crear cançons i melodies acords amb el to expressat en cada escena. Moltes vegades el seu treball s'edita en forma de CD, el que proporciona uns ingressos extra a la pel·lícula i ajuda a millorar el reconeixement dels seus creadors.

Nino Rota - Compositor de Bandes Sonores de pel·lícules com La Strada, La Dolce Vita, Vuit i Mitjà, Amarcord, El Padrino I i II (aquesta última amb l'ajuda de Carmine Coppola, pare de Francis Ford Coppola), entre altres.

També és el moment d'afegir el component sonor a la pel·lícula, introduint la banda sonora i diferents efectes en les escenes que així ho requereixin. Tan mateix, es graven les possibles veus en off que intervinguin en el film, i en cas de necessitat poden tornar a repetir els diàlegs de les escenes que no hagin estat del tot satisfactòries.

Finalment, i tot i que la llista és molt llarga i no podem abastar-los tots, esmentarem la tasca dels actors de doblatge, professionals encarregats de traduir a l'idioma local les produccions de cinema gravades en altres llengües.

Un cop finalitzat i unit tot ja té entre mans la pel•lícula en la seva versió final, pel que s'inicien les activitats enfocades a la seva promoció i distribució. Així, es donarà a conèixer l'obra a la premsa especialitzada, moltes vegades a través dels festivals de cinema, al mateix temps que es realitza una promoció publicitària que la d'a conèixer al gran públic.

Walter Murch, muntador cinematogràfic de prestigi.

Després d'això només queda distribuir les còpies del film a les sales de cinema per a la seva estrena, sent aquest el moment on tota la pel•lícula arribi al seu veritable sentit: arribar fins a l'espectador.

EQUIPS TÈCNICS COMPLETS I 
EQUIPS TÈCNICS DE BAIX PRESSUPOST

Després d' això només queda distribuir les còpies del film a les sales de cinema per a la seva estrena, sent aquest el moment on tota la pel·lícula arribi al seu veritable sentit: arribar fins a l'espectador.